Somiant

...què seria de la vida sense un bon somni, que la faci endolcir, que ens marqui un camí per viure intensament el somnis. Tant si val si el fas real, tu tingues un somni, i depen si ets valent o tens por podràs aconseguir-lo o no...

(Jaume Esquius)

A molts ens vé al cap una cançó, però, llegint la lletra, t'omples de ganes, de motivació, d'esperança i de dir: doncs si, ho faré pq en tinc ganes, pq ho vull fer. I ho faré tot pq sé que quan arribi ho celebraré "a lo grande".

Enganyaria a la gent de la colla si digués que les coses sempre sortiran bé, però no enganyo a ningú, quan dic que si sortim a plaça a creure'ns que ho podem fer, després del treball fet, arribarà, potser no serà aquesta sortida (o potser si), però arribarà aviat, pq ens el creiem, pq sabem que hi és. Les ganes ens poden més que la por, que els nervis, pq hem d'anar convençuts que el farem!

Salades i Salats, i els que esteu en camí, està tot a punt, vens i el fem?

Salut i Sempre Amunt!!!
roGer

Arranca la Temporada!

Amb les Caramelles, comença la Temporada Castellera pels Salats i els assajos i proves van pujant nivell. Reptes nous amb la confirmació que tindrem resultat si assajem com ho hem de fer.

Tot i la il·lusió de la temporada que pot marcar noves marques als Salats, també penso en els castells de nou i en els grans folres. No tinc ni idea de quins castells es faran, ni si es repetiran els gamma extra de l'any passat, només tinc ganes de poder ser-hi, de poder aguantar el què faci falta. Hi ha nous aires i aquest cop si que sembla que la cosa canvia rumb, amb moltes ganes de treballar per tornar a ficar la colla a on ha de ser, a dalt de tot!

La colla estrena cap de colla, i gran part de la Junta. Apareix una nova motació per tornar a fer la feina ben feta. Tothom vol poder demostrar que la colla el/la tindrà quan faci falta i jo en sóc un d'aquests. Dec molt a aquesta camisa, aquests colors. Després de la feina l'any passat, tocant amb la punta dels dits el què hagués estat una temporada per emmarcar, necessito tornar a donar tot el possible pq aquest cop toquem amb la mà sencera el sostre casteller.

Vindré a posar el meu gra d'arena amb la Vella, que tant m'ha ensenyat, que m'ha fet sentir, que m'ha fet emocionar....

Aquest any si! sortiran les coses o no, però allí estaré donant-t'ho tot!!!

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer

Fa anys, des de ben petit, que quan acaben les caramelles descobreixes el què t'omplen. Són algu més que una depre post-vacacional, t'aïlles de tot, feina, estudis, etc... tot allò de fora de Súria passa a segona fila.

Any nou i a començar altre vegada, amb moltes ganes que comencin i amb moltes ganes de que no acabin. Ballarem, cantarem però per sobre de tot farem poble, estarem amb "els de tota la vida", farem país i sobretot ens ho passarem INCREIBLEMENT!!!

http://www.youtube.com/watch?v=Mk302J1aAEs

Vilatans de Súria, que comencin les CARAMELLES!!!!

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer

VOLER és PODER!!!

Voler es poder,

s'acosten les caramelles, comença la temporada salada, tenim nous reptes, noves experiències, nous pisos, noves cares, nou any i un mateix ojectiu, el treball individual per sumar tot un col·lectiu, ja sabeu que tothom és necessari!

Si volem, podem, estem treballant molt bé però ens ho hem de creure, si hi creiem i ho fem creure als altres ho aconseguirem. La canalla, el tronc, la pinya, tots hem de respirar que aquest any hem de fer-ho, serà el nostre any! tindrem mil coses a fer, ens sortiran contratemps, ens costarà fer algunes coses, podrem tenir pors, podrem tenir problemes, però sempre ens tornarem a aixecar, tornarem a treballar, tornarem a creure i ho farem.

Recordeu la foto? us ficaré en situació, Font-Romeu, fent el nostre 2n 4d6 amb uns quants "franxutens" mirant-nos. Algu dubte que si volem alguna cosa no ho aconseguim? Creieu que quan ens vem ficar tots a treballar per descarregar allò no ho vem fer? Tots vem voler descarregar-lo i aquest voler el vem convertir esforçant-nos amb fer-ho.

Volem crèixer? volem ficar el nostra gra d'arena per fer gran la colla? volem pujar un pis? volem superar-nos? volem el 7?

Si volem, si hi creiem, si ho encomanem, si ho treballem, .... Tot és el mateix, quan ens hi fiquem ho aconseguirem, ho farem , no en tinc cap dubte que quan voldrem farem el què ens proposarem.

Els Salats i Salades PODEM!!!

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer

pd. mireu el què estavem fent fa un any pq hi creiem

http://www.youtube.com/watch?v=JSF8Tkqw02Q

Mentides i més mentides....

Mentir, dir mitjes veritats, amagar la veritat, dir contrarietats, ....

Com diu un altre bloc: mentir és l'esport nacional, no n'hi ha cap dubte.

Cada vegada que m'endinso més al món polític, m'avergonyeix formar part de una societat tant mal governada. Cada vegada que veig discursos de l'oposició, li dono més la raó. Cada cop que sento un càrrec polític dir falsetats, se'm remou tot.

Fins ara m'he considerat una persona políticament correcte, tot i que, ara crec que era una mica tonto. S'ha d'escoltar, s'ha de respectar, s'ha d'entendre altres punts de vista. Però no podem girar la cara cada vegada que veiem alguna cosa mal feta. No podem obviar les mentides que ens diuen. Volem la veritat, faci el mal que ens faci, però no maquillada amb mitjes veritats.

Blanc o negre, si o no, no podem dir que si a uns i si als altres que són contraris. Hem de començar a contruïr una mentalitat sincera.

El més fort d'això, és que començant pel president del govern ("apoyaré el estauto que apruebe el gobireno catalan"), fins als poble més petits, estem governats per falsedats. M'he de sentir malament per treure veritats a la llum? Hem de culpar-nos perquè s'emboliqui per algu així?

Molts, almenys jo ho feia, intentava girar el cap. Volia pensar que això que em deien, al cap i a la fi era "lo menys dolent". Però NO!!!!

Volem la veritat, no volem que ens enganyin, no volem ser governats per gent que es tapen entre ells, no volem "trapicheos" pels que tenen la cadira agafada.

Espero que tots puguem, malgrat sigui un camí més difícil, defensar la veritat i dir-la sense por a el "què ens diran", perquè si ens fa por, potser és que no estem tant orgullosos del què estem fent.

Salut i Sempre Amunt

roGer

pd. contant a 10 i respirant... 1.... 2... 3... 4... 5...

El Foment

Avui toca recordar, la feina que fa art per amor a l'art.

Hi ha gran quantitat de gent que es volca a fer coses per la zona on es mou.

Satisfacció personal, és la única recompensa que tenim tots els que col·laborem en entitats als nostres pobles. A part de les caramelles, que més que una labor social és una festa del poble. Les festes de la pubilla, les obres de sant sebastià, els "bolos" de teatre per les terre catalanes", el pastorets, i el que m'agradaria recordar avui: els nostres musicals.

Avui volia recordar un musical que fa uns anys es va fer al Foment. La botiga dels Horrors de Howard Ashman, ens narra l'història d'una botiga situada en un barri de classe pobre. Els enginys per poder tirar endavant el negoci, porta als seus treballadors a popularitzar un producte tot peculiar i misteriós.

Tot i que no vaig poder participar en aquest espectacle, vaig seguir d'aprop l'obra, vaig veure l'estrena i vaig aconseguir la banda sonora. La música m'ha acompanyat durant molts quilòmetres. I avui vull compartir alguna d'aquestes cançons. La cançó és d'una adaptació de l'obra que es va fer a la gran pantalla, on el personatge de repartiment que es veu és el Steve Martin.

http://www.youtube.com/watch?v=On3mrKW-Nk0

Si teniu l'oportunitat, us recomano que aneu a veure l'història que a canviar la vida del Seymour, la Audrey i tots els seus companys!

roGer

Salut i Sempre Amunt!!!

Política i Polítics

Avui en dia els polítics tenen un protagonisme exagerat. Els medis de comunicació van plens de política. Que si han retallat un punt a l'estatut. Que si hi ha un cas d'espionatge al PP. Que si parlen de una socio-convergència per la propera coalició. Que si el president del parlament té tele al cotxe.

Han de treballar pel poble que els ha votat! No són uns artistes que fan una películ·la o un espectacle. Ens representen. Hem votat a tot els que estan asseguts a una butaca del parlament. Són els nostres treballadors. No ho dic en sentit despectiu, són gent que fa un servei per nosaltres, o almenys ho hauria de fer.

No em crec que sigui així. Es mostren per sobre la resta de ciutadans. Es creuen amb la potestat d'escollir sense escoltar les necessitats dels votants. Veieu això: http://www.youtube.com/watch?v=zPciE23c7xo

Em sap greu ficar tots els polítics, perquè sé que no té res a veure un membre del partit d'Estat Català que un de la Falange. Però la majoria vol entrar en el món de la vida social política. Amb ganes d'estar en un lloc on es creuen per sobre la resta de civils. Què farem amb la vida política? La veritat és que gràcies a aquest protagonisme, hem arribat a gaudir de la política. No us equivoqueu, vull dir amb Polònia i programes semblants...

Fa temps que he deixat de creure amb la política. És un circ ambulant. On les notícies centren gran part de la seva programació. Sembla una paradoxa que jo també estigui parlant d'ells, no? Només vull parlar dels "apossentats" que viuen literalment de la seva cara. Dels que volen poder. Dels que volen un sobresou per viure tranquil.

Als pobles també passa, hi ha moltes vegades que es decanten diners d'una banda a l'altre sense que ho sàpiga ningú. Això és la democràcia, i aquest és el millor "sistema" de funcionament que tenim.

Visca les minories, visca la diferència d'opinió i per sobre de tot Respecte!

Salut i Sempre Amunt!!!