És la setmana de la Festa Major a Súria. Són la 1 de la nit i arribo al meu poble, després d'un d'aquells dies maratonians en què només tens ganes de descansar. A l'entrar a la plaça, veig al portal de casa un cartell anunciant castells per la Festa Major. Com a colles convidades, tres noms, tres entitats, tres colles que segurament són móns diferents però que si els hagués hagut d'escollir, segur que haguéssin sigut aquests tres.
Per una banda, els Salats, la colla que vaig ajudar a engegar, la que vaig dedicar esforços, calers, quilometres, alegries, desencants, il·lusions, decepcions, ... La colla de gent que va voler fer un castell per les Caramelles i que més tard va voler que jo en fos el cap de colla. La colla que vem formar pas a pas, el color, el nom, l'escut, ... La colla que sempre m'acompanyarà i sempre acompanyaré sigui on sigui.
Per altra banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la colla que em van descobrir en terres tarragonines, la colla que em va fer entendre els castells tal i com els entenc: com a tradició, com a sentiment, com a orgull de portar una camisa. Agraït per la gent que em va acollir sense saber res d'un xiquet que feia una borrada de quilometres, per poder anar a un assaig de canalla. Per la gent que em va ensenyar a dónar pit quan el folre no va gaire fi i m'ajudava a no enfonsar-me. Per la gent que m'ha donat la oportunitat de fer coses que no hagués imaginat temps enrere. Per la gent que m'ha explicat les mil i una històries de la colla, dels seus pares, dels seus avis, dels grans castells aconseguits per primera vegada. Per formar part d'una colla que respecto admiro i que malgrat algú no ho pugui entendre, també porto els seus colors a dins.
I els Castellers de Solsona. Una colla novella, una colla amb molta il·lusió, amb una capacitat de poder arribar a fer el que es proposi. Una colla que també he tingut la sort de veure néixer i batejar-se. Una colla que m'ha fet recordar què es viure el primer castell, assolir aquell castell que s'ha resistia, els primers ensurts. Una colla formada per persones que m'aprecio, que els he intentat ajudar amb tot el que he pogut i seguiré ja que tinc moltes ganes que també tirin amunt.
Sempre actuo amb ganes i amb il·lusió. Però aquest dissabte serà diferent, tindré a plaça les tres colles que més m'estimo, tres colles que per mi són la unió de origen i actualitat. Els Salats tindrem la sort de poder estar acompanyats de la colla més antiga que existeix i de la colla més novella. Els castells, són una manera de viure i cadascú els viu a la seva manera. Segurament totes tres colles els vivim molt diferents, però aquest dissabte podrem gaudir, passi el que passi, d'un dia junts podent fer el mateix.
Bona Festa Major i gràcies colla per aquest cartell de Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada