Mentides i més mentides....

Mentir, dir mitjes veritats, amagar la veritat, dir contrarietats, ....

Com diu un altre bloc: mentir és l'esport nacional, no n'hi ha cap dubte.

Cada vegada que m'endinso més al món polític, m'avergonyeix formar part de una societat tant mal governada. Cada vegada que veig discursos de l'oposició, li dono més la raó. Cada cop que sento un càrrec polític dir falsetats, se'm remou tot.

Fins ara m'he considerat una persona políticament correcte, tot i que, ara crec que era una mica tonto. S'ha d'escoltar, s'ha de respectar, s'ha d'entendre altres punts de vista. Però no podem girar la cara cada vegada que veiem alguna cosa mal feta. No podem obviar les mentides que ens diuen. Volem la veritat, faci el mal que ens faci, però no maquillada amb mitjes veritats.

Blanc o negre, si o no, no podem dir que si a uns i si als altres que són contraris. Hem de començar a contruïr una mentalitat sincera.

El més fort d'això, és que començant pel president del govern ("apoyaré el estauto que apruebe el gobireno catalan"), fins als poble més petits, estem governats per falsedats. M'he de sentir malament per treure veritats a la llum? Hem de culpar-nos perquè s'emboliqui per algu així?

Molts, almenys jo ho feia, intentava girar el cap. Volia pensar que això que em deien, al cap i a la fi era "lo menys dolent". Però NO!!!!

Volem la veritat, no volem que ens enganyin, no volem ser governats per gent que es tapen entre ells, no volem "trapicheos" pels que tenen la cadira agafada.

Espero que tots puguem, malgrat sigui un camí més difícil, defensar la veritat i dir-la sense por a el "què ens diran", perquè si ens fa por, potser és que no estem tant orgullosos del què estem fent.

Salut i Sempre Amunt

roGer

pd. contant a 10 i respirant... 1.... 2... 3... 4... 5...

El Foment

Avui toca recordar, la feina que fa art per amor a l'art.

Hi ha gran quantitat de gent que es volca a fer coses per la zona on es mou.

Satisfacció personal, és la única recompensa que tenim tots els que col·laborem en entitats als nostres pobles. A part de les caramelles, que més que una labor social és una festa del poble. Les festes de la pubilla, les obres de sant sebastià, els "bolos" de teatre per les terre catalanes", el pastorets, i el que m'agradaria recordar avui: els nostres musicals.

Avui volia recordar un musical que fa uns anys es va fer al Foment. La botiga dels Horrors de Howard Ashman, ens narra l'història d'una botiga situada en un barri de classe pobre. Els enginys per poder tirar endavant el negoci, porta als seus treballadors a popularitzar un producte tot peculiar i misteriós.

Tot i que no vaig poder participar en aquest espectacle, vaig seguir d'aprop l'obra, vaig veure l'estrena i vaig aconseguir la banda sonora. La música m'ha acompanyat durant molts quilòmetres. I avui vull compartir alguna d'aquestes cançons. La cançó és d'una adaptació de l'obra que es va fer a la gran pantalla, on el personatge de repartiment que es veu és el Steve Martin.

http://www.youtube.com/watch?v=On3mrKW-Nk0

Si teniu l'oportunitat, us recomano que aneu a veure l'història que a canviar la vida del Seymour, la Audrey i tots els seus companys!

roGer

Salut i Sempre Amunt!!!

Política i Polítics

Avui en dia els polítics tenen un protagonisme exagerat. Els medis de comunicació van plens de política. Que si han retallat un punt a l'estatut. Que si hi ha un cas d'espionatge al PP. Que si parlen de una socio-convergència per la propera coalició. Que si el president del parlament té tele al cotxe.

Han de treballar pel poble que els ha votat! No són uns artistes que fan una películ·la o un espectacle. Ens representen. Hem votat a tot els que estan asseguts a una butaca del parlament. Són els nostres treballadors. No ho dic en sentit despectiu, són gent que fa un servei per nosaltres, o almenys ho hauria de fer.

No em crec que sigui així. Es mostren per sobre la resta de ciutadans. Es creuen amb la potestat d'escollir sense escoltar les necessitats dels votants. Veieu això: http://www.youtube.com/watch?v=zPciE23c7xo

Em sap greu ficar tots els polítics, perquè sé que no té res a veure un membre del partit d'Estat Català que un de la Falange. Però la majoria vol entrar en el món de la vida social política. Amb ganes d'estar en un lloc on es creuen per sobre la resta de civils. Què farem amb la vida política? La veritat és que gràcies a aquest protagonisme, hem arribat a gaudir de la política. No us equivoqueu, vull dir amb Polònia i programes semblants...

Fa temps que he deixat de creure amb la política. És un circ ambulant. On les notícies centren gran part de la seva programació. Sembla una paradoxa que jo també estigui parlant d'ells, no? Només vull parlar dels "apossentats" que viuen literalment de la seva cara. Dels que volen poder. Dels que volen un sobresou per viure tranquil.

Als pobles també passa, hi ha moltes vegades que es decanten diners d'una banda a l'altre sense que ho sàpiga ningú. Això és la democràcia, i aquest és el millor "sistema" de funcionament que tenim.

Visca les minories, visca la diferència d'opinió i per sobre de tot Respecte!

Salut i Sempre Amunt!!!

Caramelles'09

Tornem-hi un any més de festa al nostre poble, les nostres festes de veritat.

Assajos, sopars, cantades, festes, concerts, escapades a la muntanya, vestits, balls, ballestes, bastons, aixecades, barretines, volades, jerseis grocs, música, violins, botifarres, pasqües florides, rius cardeners, alegries, cerveses, barrils, fuites de gas, bombers, eas eas eas, spoks, castells, ressaques, barbacoes, resistència a acabar-les el dilluns, botifarres, gomets, sardanistes, berres, quintanes, lennon's, lluïses, fotos, amics, cal semissos, plàtans, preocupacions per plujes, més botifarres, altatxerus, corals, birracrusis, i molt més.

Alguns des de petits, alguns de més grans hem viscut aquestes caramelles i ens han enganxat, si les vius és impossible oblidar-les, jo no conec unes festes iguals.

Després de l'any passat sembla que aquest any no pugui superar-ho però no és així, un any més farem unes noves caramelles on ningú podrà comparar amb d'altres, són les CARAMELLES i les disfrutarem al màxim, oi?

Fins als assajos i fins la festa més gran que fem els suriencs!

ELLES ELLES ELLES, VISCA LES NOSTRES CARAMELLES!!!

Salut i Sempre Amunt!

La Crisis, mals temps?

En aquesta època que ens bombardejen amb la idea que arriben mals moments i que les previsions seran dolentes, crec que hem de reflexionar.

Primer de tot cal dir que em considero de la generació que ho ha tingut tot i que no hem sabut valorar les coses que teniem. Ara arriba el moment d'apretar-nos el cinturó i començar a valorar les coses bones. Els nostres pares/avis sempre tenen a la boca la frase de: - a la meva època, això ho feiem així i ningú es podia queixar. És cert que era així però, cal adonar-nos de les coses només a base "d'òsties"? No podem ser capaços de valorar coses sense que les perdem? A partir d'ara serà diferent?

Personalment, sempre m'he cregut amb sort de tenir el què tenia i d'aconseguir el què em proposava, em costa llençar els diners o no valorar-los, em costa perdre temps amb coses que no m'aporten res, i em sento feliç de poder fer les coses que faig, ajudar a qui puc i de disfrutar de les coses comunes que disfruto amb els meus companys.

Cadascú és diferent i cadascú valora les coses de manera diferent, alguns miren més per ells, alguns miren més pels que els envolten, jo crec que malgrat les coses no vagin bé els que no valoren les oportunitats que s'els ha donat seguiran pel mateix camí i els que pensem diferent seguirem treballant per els altres.

Salut i Sempre Amunt