Tuaisceart Éireann

Després d'una escapada a Belfast de cap de setmana, amb expectatives de fer-ne un de diferent, el destí va voler que m'endinsés a un poble singular amb una història que desconeixia fins al moment.

Van ser 48 hores de relació estreta amb el tema identitari. Després d'una petita mostra/taller de castells, ens vem endinsar a conèixer un món semblant al que vivim, però en unes condicions molt més adverses.

Per si no ho sabeu, l'illa de Irlanda està partida en dos: una part lliure i una part que forma part del Regne Unit. El fet que us explico forma part de la "convivència" que hi ha hagut en aquests comtats on nacionalistes (irlandesos) i unionistes (defensors de formar part de la Gran Bretanya).

Els fets que es poden situar a principis del S. XX amb la declaració d'independència del poble Irlandès i el posterior atac de les tropes britàniques va desencadenar el què ha viscut fins al dia d'avui. Un poble, reprimit de drets, assenyalat, maltractat, privat de la seva cultura, llengua i llibertat. No ens sona una mica tot això?

És un poble que ha lluitat pels seus drets, pel que creien, pel seu sentiment i per una profunda estimació cap a la seva terra. La diferència entre el nostre recau amb la sort, que crec, que tenim a Catalunya de poder manifestar el nostre nacionalisme i majoritàriament és fora de les nostres fronteres on ens volen privar de les nostres llibertats.

El fet, un sopar entre cultures que feia posar els pèls de punta a qualsevol poeta romàntic de principis del S. XIX. Tres taules, tres cultures, tres pobles, tres identitats. Una empatia i una solidaritat vers els altres que demostren el respecte que es té si s'és conscient del que sent el cor.

Una nit inolvidable amb càntics patriòtics, revolucionaris, típics de cada lloc. Recordo els Segadors i l'Estaca com a cançons representades pels catalans mudats a Belfast, els irlandesos els que més feien ennaltiment del seu estatus i els vascos que tampoc es quedaven enrere.

Gràcies per tots els que hi ereu, pel que em veu fer sentir i per enèsima vegada per sentir-me orgullós de ser català i lluitar pel nostre poble. Espero que la normalitat torni a ser el comú de vida al Nord d'Irlanda i que tal i com deia la declaració d'independència de 1907 s'unneixin sota una sola bandera tots els seus membres sigui quin sigui el seu estatus, religió, gènere, procedència, etc...

Gora euskadi, Gaeilge Beo i Visca Catalunya!!

Assaig+Feina= p4, 4d7, 9d6, 5d6, p5, 3p4

Grans dies han passat per l'arribada de la 3a Diada dels Salats, assajos multitudinaris, il·lusió pels objectius a treballar, creure amb els castells, molta feina i la suma de tots els assajos de tot l'any.

Sense cap mena de dubte hem tingut els millor assajos que hem fet, hem col·locat sense problemes quarts al 3 i el 4, hem fet totes les proves netes de tots els castells amb una gran seguretat, hem lligat el 9 fins a dosos, etc.

S'ha demostrat que amb treball i amb assaig podem anar a plaça amb la feina feta, hem treballat amb ganes i hem actuat amb seny!

L'actuació de dissabte es va fer a assaig i aquí és on hem de seguir pencant per assolir els nostres reptes. On podem arribar? a l'assaig ho sabrem!

Gràcies i felicitats a tots els que ho heu fet possible i us recordo que no hem tocat sostre, seguirem treballant pq encara tenim objectius a l'abast que farem a assaig.

SALUT I SEMPRE AMUNT!!!

roGer

pd. http://www.youtube.com/watch?v=mmNyhtrHZpk

Voltants de Súria

Sempre que tinc la oportunitat, m'agrada poder desconectar fent una mica d'esport als voltants de Súria, aquí és on gairebé sempre decideixo anar a l'ermita de Coaner.

Un recorregut curtet i tranquil que t'aïlla de la zones urbanes.

Actualment Coaner té la torre reformada, està habitat per un parell de cases que controlen la zona d'acampada que hi ha just al darrere i té una font per tots els que hi arriben i volen refrescar-se.

Cada any des del Centre Excursionista de Súria s'organitza una sortida cap a Coaner, amb un dinar i un assitència que cada any aplega més gent. També l'assistència de les Coaners, que cada dia són més i més repartides.

Un bon lloc per escapar-se i estirar les cames.

Sortida: 12.Octubre.2010
Distància: 10km aprox.
Temps: 1'5h caminant i menys 1 hora corrent.
Lloc: Coaner (Sant Mateu de Bages).

Tornem-hi!

Hi ha cops a la vida que les coses es torcen, hi ha cops que no s'aconsegueix el què un s'havia proposat, hi ha cops que els impediments et dificulten arribar a on volies.

Tot i això, i com sempre m'han ensenyat a casa meva, si tu vols aconseguir una cosa amb totes les teves ganes i treballes per fer-ho: ho aconseguiràs!

Per sort meva crec en aquesta filosofia de que un aconseguiex el què es proposa. Amb els anys els objectius són més ambiciosos, però la teva insistència també ho ha de ser. I és que quan m'he proposat una cosa, la he afrontat i he anat sense dubtes a aconseguir-ho, la he obtingut.

Tot i això, com deia abans, hi ha cops que surten impediments, et surten contratemps, etc. tots aquests crec que surten perquè el teu plan no estava ben planificat del tot. Si revises el què falla i trobes la manera de poder superar aquestes barreres que s'interposen en el teu objectiu, arribaràs a on t'has proposat.

N'estic segur i potser alguns tarden més temps del què ens agradaria, però hem de seguir-hi creient i hem de seguir treballant per arribar al nostre objectiu.

Avui és el primer dia de la resta de la teva vida, en diuen alguns, doncs si! Bon dia de nou per esborrar el què ens ha passat en el passat i afrontar amb ganes els nostres reptes.

http://www.youtube.com/watch?v=4HxXlkniMn8

Avui és el dia per fer-ho, ara és el moment, fem-ho des d'ara.

Salut i Sempre Amunt!!!
roGer

Cap de setmana Rodó!

Després de viure en la depre postcaramelles, hi havia la possibilitat de esvaïr els pensaments amb un bon cap de setmana. Ses Illes ens esperaven, com ens esperava un cap de setmana ple de grans records bons i molt bons.

Per fer-ho curt i sobretot per la gent que hi era ho intentaré resumir:

Port, embarcar, butaques, estirats, festeta, roncs, arribada, son, bus, cole, esmorzar, agosto empieza la cogorza, camí platjeta, patejada, més patejada, més patejada, arribada a la platja, busca de bar manolo, aigues de 3'5€, sol, ska 3a edat, ous presidencials, tornada al cole, bote comú, compra de vestits, jesús de puertorico i pol de mairena pels carrers de mallorca, vivas los novios, tapetes i canyes, més patejada, CUIDAO!!!, passadissos d'aplaudiments, cole, dinars, migidades, agosto continua la cogorza, camí a l'assaig, assaig compartit, sopar compartit, partit, 0-2 contundents, celebració conjunta de l'assaig i el 0-2, dormir (alguns), bon dia som diumenge, esmorzar, cotxades, castell de Bellver, dinar, girar sa truita, inici d'actuació, 5d6, 4d7p, 4d7p, 2d6, 2d7, 2d7, 3d6, 5d7, 4d7, p4, p4, p5, p5, p4. Gran celebració de l'actuació, estrena del Sergi, tornada al cole, bosses, ensaimades, cogordissima de agosto, bus cap al port, i quan semblava q ja tornavem, notícia: el barco està al taller per mirar l'oli i hem de passar per eivissa a saludar la tieta del capità del barco... malgrat tot, 1r pilar salat a sobre un barco, discoteca, el capità, festa, agosto en su linea, pantalons trencats, dormida, aixecada, buffet lliure, i arribada bcn (11.30h dilluns).

en total, mil coses a explicar, mil coses a fer i gran inici de temporada salat!

Felicitats a tots els que hi veu ser i els que hi sereu malgrat no veu poder.

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer

Any 10!!!

...parlen de tres tipus de persona a l'hora de passar pàgina i començar a
escriure les coses noves,
la primera: els que utilitzen el seu aniversari per començar a preparar el
nou any i dir: ara comencem una altra vegada;
hi han els segons: ho fan respecte el curs escolar, ja que planifiquen el seu
any després de les vacances d'estiu i saben que el seu any acabarà amb
vacances;
i els tercers: planifiquen l'any segons l'any natural, cada cap d'any pròpòsits
nous i valoració de l'any anterior;
Després d'aquesta teoria que vaig sentir, vaig pensar quina era la meva. He arribat a la conclusió que la meva vida és qui marca les meves pautes i qui marca el canvi de pàgina. Amb els castells penso de febrer a ocutbre, amb la feina penso d'octubre a octubre, amb els estudis només penso amb el febrer, ....
Amb totes les coses que em passen, no puc separar unes pàgines de les altres pel temps. M'agrada tenir diferents apartats que tenen un inici i un final, i aquests són realment el que marquen la meva vida, són tot de temes que conviuen i que mentres uns acaben, d'altres estan a la meitat i d'altres encara estan a l'aigüera.
Això si, hi ha uns apartats que em marquen més d'aprop i que tenen més rellevància, aquests són els que em provoquen més alegries.
Espero que tingueu un gran any 2010, per acabar els projectes que tingueu al cap, per començar projectes amb il·lusió o per continuar els grans projectes que teniu entre mans.
En definitiva, bon any 10!!!

Salut i Sempre Amunt!!!
roGer

Viure la vida

Després de la tempesta, vé la calma i amb ella tot el que ha quedat. És bo tenir ganes de viure la vida i disfrutar-la. Hi ha vegades que la disfrutem molt i vegades que ens quedem al marge, personalment no m'agrada quedar-me al marge de les coses, sentir que no t'impliques amb el què t'agrada. Alguns em diran que sóc un freak dels castells, i potser tenen raó, però jo ho veig d'una altra manera: sóc un apassionat de les coses que m'agraden, i faig tots els possibles per poder-ho fer. Tot això és una manera de dir que m'agrada viure la vida, pq, no m'agrada que passi per davant meu com si jo fos un espectador, quedant-me al marge. I si, de vegades les enganxades són fortes i es passa malament, sé que la caiguda del 3d7 va ser dura, però sé que hi havia una gran il·lusió darrere aquest somni. Ja sé que és un tòpic d'una cançó, d'algú que em va marcar més del què em penso, però tant se val si el fas real però tingues un somni i és que tot el camí que has de fer, forma part d'aquesta il·lusió i d'aquesta felicitat que et fa viure la vida.

S'ha acabat la segona temporada, amb bones sensacions però un final que ha truncat el final del somni, però hem de ser valents per encarar la nova temporada amb ganes de tornar a viure els castells, de viure la vida i difrutar del camí que ens portarà segurament a estar tant feliços com quan vem fer el primer set. Que caiguem no ha de voler dir que no ens volem tornar a enfilar per por a caure, és més trist perdre la il·lusió i no tornar-ho a intentar.

Els valors que pots aprendre als castells els pots aplicar a qualsevol cosa de la vida, com moltes altres coses, treballes tantes coses que acabes fent el què ets.

Després de tot, demà tornarà a sortir el sol com cada dia.