Tornem-hi!

Hi ha cops a la vida que les coses es torcen, hi ha cops que no s'aconsegueix el què un s'havia proposat, hi ha cops que els impediments et dificulten arribar a on volies.

Tot i això, i com sempre m'han ensenyat a casa meva, si tu vols aconseguir una cosa amb totes les teves ganes i treballes per fer-ho: ho aconseguiràs!

Per sort meva crec en aquesta filosofia de que un aconseguiex el què es proposa. Amb els anys els objectius són més ambiciosos, però la teva insistència també ho ha de ser. I és que quan m'he proposat una cosa, la he afrontat i he anat sense dubtes a aconseguir-ho, la he obtingut.

Tot i això, com deia abans, hi ha cops que surten impediments, et surten contratemps, etc. tots aquests crec que surten perquè el teu plan no estava ben planificat del tot. Si revises el què falla i trobes la manera de poder superar aquestes barreres que s'interposen en el teu objectiu, arribaràs a on t'has proposat.

N'estic segur i potser alguns tarden més temps del què ens agradaria, però hem de seguir-hi creient i hem de seguir treballant per arribar al nostre objectiu.

Avui és el primer dia de la resta de la teva vida, en diuen alguns, doncs si! Bon dia de nou per esborrar el què ens ha passat en el passat i afrontar amb ganes els nostres reptes.

http://www.youtube.com/watch?v=4HxXlkniMn8

Avui és el dia per fer-ho, ara és el moment, fem-ho des d'ara.

Salut i Sempre Amunt!!!
roGer

Cap de setmana Rodó!

Després de viure en la depre postcaramelles, hi havia la possibilitat de esvaïr els pensaments amb un bon cap de setmana. Ses Illes ens esperaven, com ens esperava un cap de setmana ple de grans records bons i molt bons.

Per fer-ho curt i sobretot per la gent que hi era ho intentaré resumir:

Port, embarcar, butaques, estirats, festeta, roncs, arribada, son, bus, cole, esmorzar, agosto empieza la cogorza, camí platjeta, patejada, més patejada, més patejada, arribada a la platja, busca de bar manolo, aigues de 3'5€, sol, ska 3a edat, ous presidencials, tornada al cole, bote comú, compra de vestits, jesús de puertorico i pol de mairena pels carrers de mallorca, vivas los novios, tapetes i canyes, més patejada, CUIDAO!!!, passadissos d'aplaudiments, cole, dinars, migidades, agosto continua la cogorza, camí a l'assaig, assaig compartit, sopar compartit, partit, 0-2 contundents, celebració conjunta de l'assaig i el 0-2, dormir (alguns), bon dia som diumenge, esmorzar, cotxades, castell de Bellver, dinar, girar sa truita, inici d'actuació, 5d6, 4d7p, 4d7p, 2d6, 2d7, 2d7, 3d6, 5d7, 4d7, p4, p4, p5, p5, p4. Gran celebració de l'actuació, estrena del Sergi, tornada al cole, bosses, ensaimades, cogordissima de agosto, bus cap al port, i quan semblava q ja tornavem, notícia: el barco està al taller per mirar l'oli i hem de passar per eivissa a saludar la tieta del capità del barco... malgrat tot, 1r pilar salat a sobre un barco, discoteca, el capità, festa, agosto en su linea, pantalons trencats, dormida, aixecada, buffet lliure, i arribada bcn (11.30h dilluns).

en total, mil coses a explicar, mil coses a fer i gran inici de temporada salat!

Felicitats a tots els que hi veu ser i els que hi sereu malgrat no veu poder.

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer

Any 10!!!

...parlen de tres tipus de persona a l'hora de passar pàgina i començar a
escriure les coses noves,
la primera: els que utilitzen el seu aniversari per començar a preparar el
nou any i dir: ara comencem una altra vegada;
hi han els segons: ho fan respecte el curs escolar, ja que planifiquen el seu
any després de les vacances d'estiu i saben que el seu any acabarà amb
vacances;
i els tercers: planifiquen l'any segons l'any natural, cada cap d'any pròpòsits
nous i valoració de l'any anterior;
Després d'aquesta teoria que vaig sentir, vaig pensar quina era la meva. He arribat a la conclusió que la meva vida és qui marca les meves pautes i qui marca el canvi de pàgina. Amb els castells penso de febrer a ocutbre, amb la feina penso d'octubre a octubre, amb els estudis només penso amb el febrer, ....
Amb totes les coses que em passen, no puc separar unes pàgines de les altres pel temps. M'agrada tenir diferents apartats que tenen un inici i un final, i aquests són realment el que marquen la meva vida, són tot de temes que conviuen i que mentres uns acaben, d'altres estan a la meitat i d'altres encara estan a l'aigüera.
Això si, hi ha uns apartats que em marquen més d'aprop i que tenen més rellevància, aquests són els que em provoquen més alegries.
Espero que tingueu un gran any 2010, per acabar els projectes que tingueu al cap, per començar projectes amb il·lusió o per continuar els grans projectes que teniu entre mans.
En definitiva, bon any 10!!!

Salut i Sempre Amunt!!!
roGer

Viure la vida

Després de la tempesta, vé la calma i amb ella tot el que ha quedat. És bo tenir ganes de viure la vida i disfrutar-la. Hi ha vegades que la disfrutem molt i vegades que ens quedem al marge, personalment no m'agrada quedar-me al marge de les coses, sentir que no t'impliques amb el què t'agrada. Alguns em diran que sóc un freak dels castells, i potser tenen raó, però jo ho veig d'una altra manera: sóc un apassionat de les coses que m'agraden, i faig tots els possibles per poder-ho fer. Tot això és una manera de dir que m'agrada viure la vida, pq, no m'agrada que passi per davant meu com si jo fos un espectador, quedant-me al marge. I si, de vegades les enganxades són fortes i es passa malament, sé que la caiguda del 3d7 va ser dura, però sé que hi havia una gran il·lusió darrere aquest somni. Ja sé que és un tòpic d'una cançó, d'algú que em va marcar més del què em penso, però tant se val si el fas real però tingues un somni i és que tot el camí que has de fer, forma part d'aquesta il·lusió i d'aquesta felicitat que et fa viure la vida.

S'ha acabat la segona temporada, amb bones sensacions però un final que ha truncat el final del somni, però hem de ser valents per encarar la nova temporada amb ganes de tornar a viure els castells, de viure la vida i difrutar del camí que ens portarà segurament a estar tant feliços com quan vem fer el primer set. Que caiguem no ha de voler dir que no ens volem tornar a enfilar per por a caure, és més trist perdre la il·lusió i no tornar-ho a intentar.

Els valors que pots aprendre als castells els pots aplicar a qualsevol cosa de la vida, com moltes altres coses, treballes tantes coses que acabes fent el què ets.

Després de tot, demà tornarà a sortir el sol com cada dia.

Ara toca acabar la feina que hem estat fent!

Fa temps que treballem i comencem a recollir fruits. Nomès falta acabar la temporda i donar l'últim "apretón" per poder arribar a la nostra diada de la millor manera. Queden nous reptes per davant i cada vegada els tenim més aprop, hem de seguir amb la línia per arribar a fer tot el previst.

Sabem que si hi som tots, ens podem plantejar qualsevol cosa, Altafulla i Solsona són una mostra del potencial salat quan amb més de 100 camises propies hem pogut fer castells com el 4d7!

Els assajos seran claus per poder arribar a la nostra diada i poder assolir-ho tot, perquè tots som necessaris i perquè quan hi som tots no tenim sostre!

Felicitats a tots per l'esforç i pels resultats,

ens veiem a l'assaig, i porteu gent!!

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer

Final de Temporada Salada!!!

Si nois i noies, s'acaba la Temporada i ens queda feina a fer, només un mes ens separa de completar aquesta gran temporda. Els reptes? ja els veieu als assajos, i és als assajos on farem els castells, així que ànims i a apretar fort, perquè ja ho sabeu, quan hi som tots, tot és possible.

Vine i porta algú (familiar, veí, amic, conegut, .... tothom té el seu lloc),

Ens veiem a l'assaig!

Salut i Sempre Amunt

roGer

I Vella, i Vella i Vella Vella Vella!!!

Diada Sant Fèlix 2009

Tothom parla del cop d'efecte de la Vella en aquest Sant Fèlix, que ha ressucitat, però m'agrada pensar com ho va dir algu a la colla, o hem ressucitat pq no hem estat mai morts. La veritat és que hi ha hagut molt treball darrere aquesta diada, molta feina, moments durs com a la Bisbal, però de mica en mica, seguint treballant i sense perdre la il·lusió s'ha arribat a aconseguir tots els objectius que hi havia marcats.

Després de reflexionar i veure que Sant Fèlix no és la diada important de la Colla, que encara queda camí fins a Sant Úrsula, no és poca cosa per celebrar al màxim aquesta actuació i difrutar-la com es va fer. I és que no era per menys, després de no poder descarregar cap gamma extra durant l'any passat, enguany, 2 de 2, tots els objectius complerts i després de tota l'euforia seguim treballant amb la sensació que anem pel bon camí, ara demanem més, seguir fent feina i poder arribar fins allà on vulguem!

Pit i Amut i Visca la Colla Vella!!!

roGer